Escrits amb els dits

Fa uns quants dies, mentre feia una passejada a can Twitter, vaig topar amb l’escrit d’un ínclit independentista català que piulava així: «Un motiu més per dir adéu a Espanya: el Real Madrid promocionarà internacionalment Madrid i l’Estat espanyol com a marques turístiques». En un primer moment no vaig pas entendre quin era el problema. Certament, ja havia llegit que el club blanc i el Ministeri d’Indústria han arribat a un acord per promocionar la marca Espanya arreu del planeta. Un tracte que, si no vaig errat, inclou una bona picossada per a la prestigiosa constructora futbolística madrilenya. Fins aquí, tot correcte. El que no entenia era el lament del senyor independentista davant d’aquesta notícia. La meva sorpresa va anar en augment en dies posteriors, tot llegint en determinats diaris, i també en alguns fòrums d’internet, crítiques més o menys discretes procedents de sectors teòricament catalanistes ofesos per la decisió del govern espanyol d’haver triat el Real Madrid com a ambaixador d’Espanya a l’exterior en comptes, atenció, d’haver escollit el Barça, que és un equip ara mateix infinitament millor.

El govern espanyol ens té acostumats, darrerament, a prendre decisions incomprensibles. Però aquesta és la mar de coherent. Si vol vendre la marca Espanya amb futbol, el millor equip que tenen, sense cap mena de dubte, és el Real Madrid. Una altra cosa és que davant d’aquest tipus d’informacions a molts independentistes se’ls desperta l’esclau que porten a dins. Ha de ser terrible descobrir que en el subconscient d’un mateix s’hi amaga, latent i reprimit, tot un espanyol. (Publicat a l’Avui el 7 de març de 2011)