Escrits amb els dits

Portada del llibre

El senyor E.L.Doctorow és gran. En l’exuberant catàleg d’autors de la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX, potser hi llueix poc, però això no té res a veure amb la immensa categoria d’aquest escriptor, que enganxa amb arguments trepidants, prosa desbocada i descripcions cinematogràfiques. Philip Roth, Norman Mailer, Saul Bellow, Cormac McCarthy i Thomas Pynchon són alguns dels companys de generació de Doctorow (Nova York, 1931). Representen una competència dura. Doctorow no té res a envejar-los.
Gràcies a Edicions del 1984 podem gaudir en llengua catalana de la qualitat incomparable de la seva obra, un retaule magnífic de la cara fosca de la ciutat dels gratacels en les dècades centrals del segle XX. En els últims anys hem tingut a l’abast les traduccions d’altres obres destacades del mateix autor: l’èpica «La gran marxa», la imprescindible i voluptuosa «Ragtime», la grandiosa «Homer i Langley» i el recull de relats titulat «Històries de la dolça terra».
«Billy Bathgate», traduït per Maria Iniesta, hauria de ser a la biblioteca de tots els amants del gènere negre, per bé que no és un llibre de gènere, sinó una novel·la de to major que té gàngsters de protagonistes. Al llibre s’explica la història d’iniciació al crim de l’adolescent del Bronx que dóna nom a l’obra, narrada en primera persona, i explicada des del distanciament del novell que acompanya el lector a la cuina d’un món que el protagonista va descobrint com a espectador privilegiat fins que s’adona que en forma part, que és un d’ells, per més que es resisteixi a deixar de ser “un simple noi que vivia en la falta de criteri de la infantesa”, que ha lligat la seva sort a la sort dels altres, que se sent fascinat pel poder encara que sigui pervers, o precisament perquè ho és.
Un retrat del crim organitzat amb densitat emocional però sense moralisme, profund però cru, amb una exploració psicològica impagable dels personatges arquetípics de les històries de mafiosos. I, sobretot, un tractament de la violència que prioritza l’el·lipsi i el suspens per damunt de la recreació en la brutalitat inevitable del món de l’implacable mafiós Ducht Schulz.
Propulsada per un capítol inicial en què descriu, amb un domini de la tensió dramàtica espectacular, els instants previs d’un assassinat que s’entortolliga en l’argument fins al final, Edgar Lawrence Doctorow agafa el lector per les solapes i no el deixa anar fins a la frase final de la novel·la, sense treva, en una progressió narrativa torrencial que només fa els meandres argumentals justos per agafar aire i continuar la immersió descarnada en les profunditats de la Nova York gangsteril més tòpica però alhora més genuïna, que Billy Bathgate defineix com el món on “sempre hi ha una oportunitat; que per molt que les coses anessin malament, Amèrica era una actuació de jocs malabars i que d’alguna manera tots podíem arribar a quedar suspesos en l’aire i giravoltar, no passant de mà en mà sinó de la llum a la foscor, de la nit al dia, en l’univers de Déu, al capdavall”. (Publicat al suplement Cultura de l’Avui, el 3 de març de 2011)