No és això
16 juny 2011 per Carles Ribera
El moviment dels “indignats” va dilapidar ahir bona part de la seva credibilitat amb una acció antidemocràtica sense precedents en la història recent de Catalunya. Després de passar la nit als entorns del parc de la Ciutadella, els concentrats van complir l’amenaça d’intentar impedir l’entrada dels diputats i diputades a l’edifici del Parlament per celebrar el ple de pressupostos. No ho van aconseguir. L’impressionant desplegament policial establert des del dia abans al parc de la Ciutadella, absolutament blindat, va garantir la celebració de la sessió tot i els problemes de funcionaris, treballadors i parlamentaris per accedir a l’edifici on està representada la voluntat democràtica dels catalans.
Per terra i aire
Els principals aldarulls es van produir a la porta lateral del parc, al carrer Wellington, on tothom que intentava entrar, diputat o no, era increpat arbitràriament per una multitud que va recórrer a la violència en diverses ocasions, ruixant amb esprai alguns parlamentaris, com Montserrat Tura, i llançant-los (a banda d’un florit registre d’improperis) diversos objectes, especialment ampolles de plàstic i bosses amb aigua i orina com la que va impactar en l’exnúmero dos d’Interior, l’ecosocialista Joan Boada, visiblement afectat.
Vista la situació, bona part del govern i alguns diputats van ser conduïts a la cambra en helicòpter (Artur Mas i Núria de Gispert, els primers) o en furgons policials. Una decisió, recórrer al transport aeri, que es va prendre després que la comitiva fos atacada per un grup que va malmetre la carrosseria d’algun vehicle oficial.
Tot l’operatiu logístic tenia com a finalitat el compliment escrupolós de l’objectiu que es van marcar ahir el president del país i la presidenta de la cambra: renunciar al pla B policial de celebrar el ple en una altra ciutat de Catalunya i començar la sessió a les deu del matí, amb puntualitat, per no cedir ni un mil·límetre a l’intent de boicot. La sessió es va obrir a dos quarts d’onze, mentre persistia el degoteig de diputats que, a empentes i rodolons, anaven accedint a l’edifici.
L’activitat parlamentària va continuar (el tràmit dels pressupostos va tirar endavant gràcies a l’abstenció del PP) amb alguns canvis a l’ordre del dia i les intermitències necessàries per consensuar i fer pública una declaració conjunta de condemna als fets, que va aconseguir, sense que serveixi de precedent, una unanimitat total. Els esdeveniments del matí als encontorns de la Ciutadella no van deixar indiferents ni l’opinió pública, ni els mateixos “indignats” que, potser conscients que l’havien fet massa grossa, es van afanyar a carregar les culpes a grups que, segons ells, no representen el moviment, i a mitja tarda van decidir traslladar de manera pacífica la seva protesta a la plaça Sant Jaume, on un miler de manifestants van fer una asseguda sense incidents.
Els ‘fets de juny’
A última hora del vespre, després d’algunes detencions efectuades pels Mossos, la normalitat tornava a la Ciutadella, amb els diputats sortint sense problemes, tot i que el recinte es va mantenir tancat al públic. Sense “indignats”, sense pancartes i amb indefectible sensació que aquests fets de juny de 2011 marcaran un dels capítols negres de la història de Catalunya, un país que ahir va mostrar una imatge ben galdosa davant dels ulls de mig món. (Publicat a l’Avui i El Punt, el 16 de maig de 2011)
