Escrits amb els dits

La senyora batlessa de Maó, del PP, ha tingut la pensada d’esborrar del mapa el topònim català d’aquesta ciutat menorquina. Això ha provocat un enrenou considerable, especialment a les xarxes socials, que bullen amb imprecacions, estirades de cabells col·lectives i campanyes contra de la barbaritat anunciada per l’excel·lentíssima doña. La majoria del soroll prové del Principat, el reducte més nombrós de catalanoparlants i catalanopensants de tot el planeta, i que sigui per molts anys.

Naturalment, no tinc cap mena de dubte que el nom d’aquesta ciutat hauria de ser Maó, i no pas Mahón, ni tan sols Mahón-Maó. I a dir pestes del PP, sóc el primer que s’hi apunta. Però, és clar, arriba un moment que això de defensar el personal contra la seva pròpia voluntat resulta carregós. No ens enganyem: no és pas el PP qui vol castellanitzar res. És l’autoritat municipal escollida democràticament pels maonesos i les maoneses. Potser no figurava en el programa, això de la nomenclatura. Potser no ho va prometre ni tan sols en cap míting, la candidata. Però si avui dia hi ha algú que encara no té clar que la sigla PP és una amenaça genèrica contra el català o el catalanisme, que s’ho faci mirar. Ja sé que passaré per aixafaguitarres, però als catalans ens convindrien menys campanyes solidàries amb qui no les reclama i més concentrar-nos en la feina que toca, evitar que el PP sigui, el 20-N, la primera força a Catalunya. Si a Maó no volien canviar de nom, que haguessin votat amb una mica més de criteri. Però no. Ja veureu, ja, que mentre nosaltres clamem per Maó, ells aclamaran Rajoy i la seva majoria absoluta. (Publicat a El Punt Avui el 31 d’octubre de 2011)