Escrits amb els dits

Llegint el títol d’aquest article ara us pensareu que m’he begut l’enteniment a galet i pel broc gros. Doncs no. Després de la històrica victòria de CiU en unes generals a Catalunya, no es tracta pas de restar mèrit al senyor Duran, només faltaria. Però no hi ha dubte que, sobretot, qui passava examen, per segon cop en un any, era el govern d’Artur Mas i el paquet de retallades que ha desplegat des que va arribar al poder. En el marc d’un cicle alcista per a la federació nacionalista, l’única cosa que podia evitar un bon paper de CiU a les generals era l’emprenyada de la ciutadania per la tisorada. Si és que hi ha emprenyada, i n’hi ha en alguns sectors, aquesta va acompanyada d’una gran dosi de realisme i/o resignació.

La victòria d’ahir del nacionalisme moderat pot servir relativament al Congrés, però no és una victòria pírrica. És una revàlida importantíssima per a l’executiu català. Pels mèrits propis i perquè l’oposició del PSC al Parlament queda encara més tocada després de la desfeta d’ahir. Una desfeta que, per cert, ha fet que l’espanyolisme a Catalunya hagi baixat força. Dels 33 escons que van sumar PSOE (25) i PP (8) ara fa quatre anys al nostre país, han passat a 25. Encara sumen, d’un pèl, majoria de les 47 actes catalanes. Però van baixant. Alhora, el sobiranisme puja. Ep, sempre que ens creiem que Duran i Lleida és sobiranista, naturalment. En aquests quatre anys de plom que l’esperen a Madrid, tindrà moltes oportunitats per demostrar-ho. De moment, però, Mas surt reforçat de portes endins. I el sobiranisme, en general, té arguments electorals sòlids per defensar-se de portes enfora. (Article publicat a El Punt Avui el 21 de novembre de 2011)