Escrits amb els dits

El serial televisiu arran de la retallada a TV3 i encontorns es pot pensar que és un atac frontal contra les essències pàtries. La realitat, però, resulta molt més prosaica: vaques flaques i, de retop, picabaralles entre particulars interessats a continuar treballant per a la TV pública a preus d’or, aspirants a substituir-los i un govern respecte del qual alguns sospiten que no té pas només la lloable missió de fer quadrar la caixa.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, (Corpo pels amics, que són colla) té un paper fonamental en la presència del català en un món profundament espanyolitzat. Es veu que ara hi ha un cert temor que si es retalla el pressupost, la qualitat de TV3 empitjorarà, prescindint, qui sap, de Crackòvia, l’APM o Pitxi Alonso, autèntics puntals de la normalització lingüística. Hi ha el risc, també, que es deixin d’encarregar a fora espais de prime time i que en endavant els passin a fer els excel·lents professionals de la casa, fins ara menystinguts mentre els paguem entre tots (i que sigui per molts anys). Sembla, doncs, que el tema clau és la tv3dependència d’alguns grups del sector. Caldria analitzar, però, si aquest teixit empresarial ha sorgit perquè hi havia expectatives de negoci o, només, perquè hi havia expectatives de fer tractes amb TV3. Si el govern, amb menys recursos, garanteix catalanitat, rendibilitat, i qualitat del mitjà, les picabaralles per endur-se allò que a partir d’ara haurien de ser engrunes i no pas pastís seran comprensibles però accessòries. Canvi de govern, canvi d’amics, trista llei de vida. I que no disfressem amb la senyera pures guerres de capelletes. Va com va. (publicat a El Punt Avui el 28 de novembre de 2011)