Escrits amb els dits

Portada del llibre

 Andrea Camilleri, Dona Leon, Marcello Fois i Carlo Lucarelli són alguns dels autors de novel·la negra italians que en els últims anys han tret el cap en traduccions al català, amb més fortuna els dos primers, i de manera lamentablement més fugaç els altres dos. A la llista cal afegir un altre nom que sembla que arriba amb voluntat de fer arrels. Almenys aquesta és la intenció de l’editorial La Campana, que acaba de publicar el primer lliurament de la tetralogia de Maurizio de Giovanni, L’hivern del comissari Ricciardi, i ja promet per al febrer continuar amb el volum corresponent a La primavera del comissari Ricciardi. De moment, el primer lliurament té la garantia d’una traducció signada per Anna Casassas, la primera, per exemple, que es va enfrontar al complex univers lingüístic d’Andrea Camilleri i que ha portat a la nostra llengua, ja fora del gènere negre, autors com ara Claudio Magris, Goliarda Sapienza i Baricco.
El Nàpols dels anys trenta
L’hivern del comissari Ricciardi ens transporta al Nàpols dels anys trenta mussolinians de part d’un personatge d’una empatia incontestable, Luigi Alfredo Ricciardi, introspectiu agent de l’ordre amb una estranya capacitat sobrenatural de conèixer quina és l’última frase que han dit les víctimes dels crims abans d’expirar. Aquest detall, que podria fer reaccionar amb prevenció aquells lectors àvids de realisme, val a dir que està presentat amb una versemblança molt aconseguida.
A part de fer gaudir els consumidors de novel·les de lladres i serenos, el llibre cridarà positivament l’atenció a tots aquells lectors que, a més, tinguin tirada per l’òpera, perquè el cas gira a l’entorn de la mort d’un famós tenor a l’igualment cèlebre teatre San Carlo napolità. Un crim que es va resolent sense estridències, pelant-se com una ceba, amb llagrimeta un pèl sensiblera inclosa, fins a arribar a una resolució que, com en tot bon relat noir, deixa el regust agredolç de saber que la victòria policial pot revelar alhora un fracàs de la societat.
Sentències memorables
De Giovanni ens fa recórrer la història d’una manera reposada, seguint meandres amb alguns personatges secundaris entranyables, intercalant de propina lliçons sobre el bel canto i deixant anar alguna sentència memorable en boca del lacònic comissari, d’entre les quals destaca poderosament aquesta: “La gana i l’amor són l’origen de totes les infàmies. En tots els crims, un cop simplificats a l’extrem, un cop eliminats els oripells de l’aparença hi ha el mateix: la gana o l’amor, o totes dues coses, i el dolor que generen.” (Publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui l’1 de desembre de 2011)