Escrits amb els dits

La senyora Núria de Gispert, presidenta de la cambra catalana, a partir d’ara pot prohibir dir que l’entapissat dels escons dels senyors diputats i de les senyores diputades és de color vermell. També pot prohibir afirmar que la seu del Parlament és al parc de la Ciutadella, o negar que les portes dels cotxes oficials s’obrin cap enfora. Pot exigir a ses senyories que no diguin que baixen les escales quan baixen les escales per sortir al carrer. Pot negar que a l’hemicicle hi seguin 135 diputats i fins i tot desmentir que sigui un hemicicle. Tampoc no passa res si quan dóna la paraula al Molt Honorable Artur Mas li prohibeix afirmar que és el president de la Generalitat. Pot prohibir, també, al senyor Joaquim Nadal assegurar que pertany al grup socialista, o al senyor Puigcercós dir que és d’Esquerra. Pot etzibar una sanció disciplinària a qui sostingui que el conseller Felip Puig és calb o que el conseller Cleries és alt com un sant Pau. Fins i tot pot negar que el diputat Jordi Cañas es digui Jordi. És més, prohibeixi que els altres diputats li diguin Cañas, no fos cas que resultés despectiu comparar-lo amb una beguda. Naturalment, arribats a aquest punt, si el senyor Cañas (amb perdó) li exigeix que faci prohibir als senyors diputats i diputades utilitzar els conceptes robatori o espoli quan es refereixen al tracte que dóna Espanya a Catalunya, no ho dubti, faci cas al senyor Cañas (amb perdó). Cap problema. Un tal Galileu Galilei ja va donar la resposta universal fa cinc segles quan li van exigir que no tornés a dir que la terra era rodona i girava al voltant del sol. Espanya no ens roba, no. Eppur si muove, senyora de Gispert. (Publicat a El Punt Avui el 3 de desembre de 2011)