Escrits amb els dits

Escòcia, el País Basc, el Tibet, Ossètia del Sud, el Kurdistan, el Quebec, el Sàhara Occidental, la república de Cascàdia, la Padània i la Segona República de Vermont. Aquests deu territoris, són, segon la prestigiosa revista Time, els principals candidats, per aquest ordre, a tenir estat propi a curt o mitjà termini. Un rànquing que aquests senyors americans fan de tant en tant i que, novament, ha deixat Catalunya fora dels deu principals. Alguns us deveu preguntar com és que no han inclòs entre els escollits la nostra estimada comunitat autònoma de règim general.
Els de Time no són pas ximples. Saben perfectament que els catalans estem emprenyats, decebuts, que patim desafecció respecte d’Espanya i que som vilment espoliats. Però també tenen clar que som una mica, ehem, diguem-ne, prudents. Tímids. Que garlem molt i sortim en massa al carrer i piulem a can Twitter com posseïts, però que a l’hora de la veritat, res de res.
Tranquils, benvolguts compatriotes. No patiu pas. Encara que no ho sembli, anem pel bon camí. Que passi Escòcia, primer. A continuació, el País Basc. I el Quebec després, només faltaria. A veure si així, quan constatem que obtenen la independència sense trets, sense cap daltabaix, que se’n surten amb tota normalitat, llavors tots aquells catalans que avui no gosen, que no estan madurs (com diu el nostre president), faran el tomb. Res, doncs. Quedem-nos un temps més a la bardissa, expectants. Que es mullin els altres. Amb una mica de sort, si tot va bé, ens en sortirem. Potser, mireu què us dic, fins i tot serem independents abans que els de la Segona República de Vermont. (Publicat a El Punt Avui el 5 de desembre de 2011)