Caine contra Connery
28 gener 2012 per Carles Ribera
Dels anglesos i els escocesos ho envejo gairebĂ© tot menys el clima, el menjar, els horaris dels Ă pats i la manera de vestir. Ara em direu: si d’algun paĂs no es pot envejar ni clima ni menjar Ă©s que no Ă©s envejable. Doncs Anglaterra i Escòcia, si mĂ©s no en l’apartat d’intangibles com ara els valors o el tarannĂ , sĂłn exemplars. Mireu la flegma i l’esportivitat amb què es prenen l’afer escocès. Pot capgirar l’economia i la polĂtica i, tanmateix, tot fa pensar que hi haurĂ referèndum sense que ningĂş prengui mal ni es diguin el nom del porc.
D’acord, a les illes britĂ niques hi ha exemples de salvatgisme execrable. El cas d’Irlanda del Nord Ă©s clar, per totes dues bandes. Però potser la història no nomĂ©s dĂłna lliçons sinĂł que els intel·ligents les aprenen. Ep, tampoc no cal que anem amb el lliri a la mĂ : Londres posarĂ tants pals a les rodes com pugui i hi farĂ anar els serveis secrets amb llicència per boicotejar. Però tot plegat passarĂ sense aquella sentor madrilenya de fregit i bafarada de carajillo, sinĂł amb el to dels elegantĂssims films d’intriga protagonitzats per Michael Caine i Sean Connery, el qual, per cert, tot i ser independentista escocès podrĂ seguir al servei de sa graciosa Majestat, ja que el senyor Alex Salmond s’ha compromès hĂ bilment a mantenir la monarquia. Quina anguila, en Salmond! No digueu que no us fa enveja, vist des d’uns verals on els reis fa temps que no regnen a Catalunya sinĂł contra Catalunya i on, si haguĂ©ssim de fer una pel·lĂcula sobre el nostre cas, en comptes de Michael Caine i Sean Connery haurĂem de recĂłrrer a Imanol Arias i Joel Joan. I això perquè Pepe Isbert i Joan Capri ja fa anys que crien malves. (Publicat a El Punt Avui el 28 de gener de 2011)