Escrits amb els dits

El pitjor d’un polític no és pas la ideologia més o menys discutible que pugui tenir sinó el grau de dogmatisme o de prejudici amb què aplica les seves idees quan en té oportunitat, és a dir, quan exerceix el poder. És el cas del ministres de Justícia dels espanyols (i dels catalans, per la part que ens toca, que generalment ens toca el rebre), que fa uns dies va presentar una bateria de mesures algunes de les quals estan destinades a incidir en aspectes que van més enllà de la llei per entrar de ple en el terreny de la moral. Em refereixo al cas de l’avortament i al de la cadena perpètua o com eufemísticament es vulgui anomenar la presó de per vida.
Són casos que, en primer lloc, responen més a apriorismes conceptuals que a criteris objectivables. Perquè els estudis especialitzats disponibles indiquen que ni la presó perpètua fa disminuir els delictes (i per contra encareix el sistema penitenciari), ni l’avortament a edats més tendres ha fet incrementar el nombre d’avortaments. És més, els països on hi ha més avortaments són els que tenen legislacions més restrictives.
Les mesures que pensa aplicar el senyor ministre Gallardón, per tant, no són pas només conservadores sinó equivocades, i semblen més aviat destinades, en un cas, a satisfer l’ala dura del seu partit i de la seva confessió religiosa; i, en l’altre, a apaivagar les baixes passions dels sectors de població que sintonitzen més el Sálvame de Luxe que no pas al programa electoral dels populars. Si aquest és el personatge del PP que tothom presentava com el moderat i liberal de la colla, ja ens podem anar calçant. (Publicat a El Punt Avui el 31 de desembre de 2012)