Escrits amb els dits

No he baixat mai il·legalment res d’internet que estigui protegit per drets d’autor. No negaré pas que algun col·lega m’ha fet algun cop a mans en un llapis de memòria capítols d’aquesta o aquella altra sèrie, o d’alguna pel·lícula que em va passar de llarg quan l’exhibien al cinema. Descàrregues que en bona part encara no he vist perquè no sé d’on treu el temps la gent per mirar tants continguts audiovisuals o, dit d’altra manera, no sé quines activitats treu la gent del seu temps per poder-se asseure tanta estona davant la tele o l’ordinador. Així doncs, maculat simplement com a receptador de continguts, admeto que fins fa una setmana tenia una noció força imprecisa del que és el portal Megaupload i d’altres de similars (amb denominacions tan peculiars com elosohormiguero.com, seriesyonkis.com o seriespepito.com), destinats a la descàrrega gratuïta de fitxers o la connexió amb enllaços la majoria dels quals protegits per una figura tan controvertida com la propietat intel·lectual, que, curiosament, considera tan intel·lectual la filmografia de Kiarostami com les evolucions de l’eina de l’actor porno Nacho Vidal. Ja està bé que tothom pagui, almenys un cop, un preu raonable per veure un film. És just i necessari que pirates i bandits cibernètics siguin castigats. Però que consti que la indústria de l’entreteniment que ara es queixa té bona part de la culpa d’haver-nos dut fins aquí. Perquè sense el cinema de Hollywood no ens hauríem acostumat pas a considerar pirates i saltamarges com els simpàtics de la pel·lícula. Ahir, Douglas Fairbanks, Erroll Flynn, Johnny Deep. Avui, el gros Kim Dotcom. (Publicat a El Punt Avui el 29 de gener de 2012)