Escrits amb els dits

La setmana passada us vaig parlar de porcs. Aquesta, de gallines. Resulta que no fa gaires dies la Comissió Europea, venerable institució del nostre civilitzat Vell Continent, va trametre un requeriment pel qual insta Bèlgica, Bulgària, Grècia, l’Estat espanyol i el francès, Itàlia, Xipre, Letònia, Hongria, els Països Baixos, Polònia, Portugal i Romania a adoptar mesures per corregir les deficiències en l’aplicació de la legislació comunitària sobre el benestar dels animals. En concret, el document exhorta els membres rebels (i quan escric ‘membre’ em refereixo a un país) a complir l’obligació que les ponedores tinguin gàbies ben condicionades.
La directiva que regula l’assumpte data del 1999 i es veu que la majoria de països se la passen per la cresta. Entro a llegir les especificacions i descobreixo que els animalons, a dreta llei, haurien d’estar-se en uns recintes condicionats d’un mínim de 750 centímetres quadrats, perquè puguin fer niu, pondre, gratar, tenir una gibrelleta i fins i tot un dispositiu per llimar-se les ungles. Això de la llima d’ungles gallinàcia us juro que no m’ho invento.
El benestar dels animals és una cosa que sempre m’ha entendrit. Hi ha gent que pensa que és la mare dels ous de la civilització. Personalment, trobo que el grau de maltractament en general demostra la qualitat de civilització d’un col·lectiu humà. Però no negaré pas que atorgar als animals garanties de protecció que, sovint, estan per damunt de les que tenen les persones, denota un grau d’infantilització galopant i de necessitat d’ajuda psiquiàtrica col·lectiva urgent. Hi ha massa gent en aquest món que es va intoxicar de petit veient Bambi, la Abeja Maya o Banner y Flappy, i tots els exemples de sèries o històries d’animació que atorguen facultats humanes i característiques antropomòrfiques, que no tenen, a bèsties de diferent tipus o consideració.
Particularment, si una gallina pot estar còmodament aclofada mentre pon a cor què vols els ous per dotzenes, per mi com si per postres li posen un negre per fer-li vent, i qui diu negre diu blanc o pèl-roig, només utilitzava la frase feta, cap altra intenció discriminatòria o denigrant.
Ara bé, si fem un volt per aquests estats tan poc seriosos en matèria gallinàcia, comprovarem que a Bulgària, Bèlgica, Grècia, Polònia i a la nostra pròpia ciutat, hi ha éssers bípedes de l’espècie Homo sapiens sapiens que disposen de moltes menys comoditats que les que la Comissió Europea pretén per a les lloques continentals. Ara em direu que sóc un sofista i un exagerat, i no us diré pas que no estiri una mica l’argumentació cap a la frontera de la demagògia, però cada cop que veig o llegeixo o sento a parlar de normatives d’aquest estil, mentre cada dia en tornar a casa contemplo un grapat de congèneres dormint sota un plec de cartrons, se’m regira l’estómac. Quan promulgarà, la benvolguda Comissió Europea, una directiva que estableixi l’obligatorietat que tots els éssers humans, amb ous o sense, tinguin dret a un espai en condicions per estar-s’hi i fer vida? I que consti que la llima d’ungles no caldria i se la podrien continuar quedant les gallines. (Publicat a Presència el 5 de febrer de 2012)