Escrits amb els dits

Portada del llibre

El noruec Jo Nesbo va aterrar a les llibreries catalanes l’any 2008 amb El pit-roig, un potent relat de misteri que combinava d’alguna manera gènere policíac i novel·la històrica i que marcava l’estel·lar aparició literària del detectiu Harry Hole, un exemplar més de la llarga llista de policies psicològicament torturats, funambulistes ètics i alcohòlics fins a la caricatura que habiten la narrativa criminal escandinava, amb l’única diferència remarcable que en comptes de ser suec, com la immensa majoria dels que el lector català té a l’abast, aquest resulta ser un esforçat investigador de la policia d’Oslo.
El pit-roig era una profunda reflexió sobre l’impacte del nazisme en la societat noruega, amb un fil argumental que entrellaçava fins a la confluència final els primers anys del segle actual i els d’una Segona Guerra Mundial en què molts ciutadans d’aquell país van fer un paper d’estrassa que la història oficial ha intentat dissimular. Jo Nesbo continuava estirant el fil del neonazisme a Nèmesi i a L’estrella del diable, segon i tercer lliurament de la sèrie que Proa ha tingut l’encert de continuar publicant en la nostra llengua i que conformen una trilogia força interessant per intentar comprendre, per exemple, tot i que sigui des de la ficció, capítols tan inexplicables de l’aparentment pacífica realitat noruega com l’atemptat de l’estiu passat a la seva capital.
A El redemptor, com ja passava, de fet, amb les dues anteriors, s’imposa totalment el gènere negre pur i dur, molt dur, amb una investigació envitricollada, acció intensa i misteri ben dosificat, ben teixit i desenredat sense precipitació a mesura que s’acosta el final. En aquest nou cas, Harry Hole esdevé una mena de Harry el Brut tibant al màxim les costures de la legalitat i l’ètica professional en l’intent de resoldre un crim perpetrat en el marc d’una organització de caire quasi sectari com el benèfic Exèrcit de Salvació noruec. Un meticulós i fred assassí a sou procedent dels Balcans, un encàrrec rere el qual s’amaga l’autèntica sorpresa de l’argument i una mort inaugural que tot porta a pensar que si és víctima d’alguna cosa és d’un error fatal. Són els pilars d’una història en què l’autor ens presenta el Harry Hole més desagradable, menys empàtic, dels quatre lliuraments que fins ara ens han arribat. Un detectiu que passa de ser el clàssic antiheroi fatalista d’una societat malalta a esdevenir un element actiu en la resolució de la trama, en un flirteig perillós amb la interpretació personal de la justícia.  (Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 23 de febrer de 2012)