Escrits amb els dits

El líder del PSC, Pere Navarro, va presentar dimecres un sorprenent full de ruta fiscal. La proposta no fa altra cosa que tibar al màxim les costures del catalanisme possibilista. Tota una gosadia, però, venint d’un PSC que fa temps que ha perdut el nord de la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya al marge del que en pensin els espanyols. Celebrem-ho, tot i que siguem conscients que al pla Navarro l’espera un recorregut efímer. No pas perquè no estigui ben plantejat i no comporti, sobre el paper, un pas endavant. El problema és que està plantejat amb un parell de dècades de retard.
En aquest parell de dècades la majoria hem après que qualsevol via destinada a millorar el finançament de Catalunya està condemnada al fracàs o a la frustració: o no t’ho donen, o t’ho prometen i després no t’ho paguen. Navarro fa volar coloms. Somia truites. Allò que fins fa poc es deia d’aquells que volem la clau i la caixa. Avui, fer volar coloms és pretendre que cabem a Espanya. Somiar truites és imaginar que hi pot haver acords plausibles.
De totes maneres, cal valorar la proposta. Perquè demostra que el PSC admet que la centralitat política catalana ha abandonat l’autonomisme del cafè per a tots. El gir és una bona notícia per a Catalunya. Caldrà veure, però, si servirà de res al PSC. Per una banda, al món catalanista ja no se’ls creu gaire ningú. Per l’altra, l’electorat que els queda, tot i que, pel perfil sociològic, sigui el més afectat per l’esclavatge fiscal, està massa narcotitzat per Espanya per treure’s el dogal. Navarro tiba la corda. Que l’estrebada del PSOE per posar-lo a rega no li faci gaire mal. (Publicat a El Punt Avui el 2 de març de 2012)