Escrits amb els dits

En el món del periodisme madrileny no s’acaba pas tot amb els senyors d’El Mundo i de l’ABC i d’Intereconomia o Telemadrid, autèntiques eines d’intoxicació anticatalana que fa anys que ens dediquen una atenció que, modestament, no mereixem, pobres catalans que només desitgem, de manera discreta, poder anar fent la viu-viu en aquest nostre racó de planeta blau.
Hi ha altres mitjans de comunicació espanyols que comencen a veure-hi més clar. En els últims dies n’hem tingut un parell d’exemples. En el terreny esportiu. Un territori aparentment banal en el qual, malgrat tot, es disputen algunes de les conteses més aferrissades dels sentiments identitaris.
El primer cas, a la Cuatro, el dia que Messi va fer cinc gols. La cosa es mereixia un recull d’imatges de portades de diaris esportius. El van fer. I, curiosament, la portada d’El 9 esportiu era en la tria de premsa internacional. Lapsus? Segur. Però alguns automatismes cerebrals han canviat. El segon exemple, el del diari Marca. Poc suspecte de catalanisme. El dia que l’exfutbolista francès Eric Cantona afirmava que la selecció catalana també hauria guanyat el mundial, al rotatiu madrileny van plantejar un hipotètic enfrontament Catalunya-Espanya, preguntant-se qui guanyaria. Era una simulació, d’acord. Però el sol fet que entrin en el joc ja vol dir coses.
Encara no estan madurs, però es van fent a la idea. No estan prou madurs perquè si ho estiguessin haurien vist que en l’enfrontament que van proposar hauria guanyat Catalunya, segur. Per alineació indeguda de dos futbolistes bascos amb Espanya.