Escrits amb els dits

No sé si vosaltres sou dels que pagueu puntualment els impostos. Els que intentem passar comptes de manera diligent amb l’administració ara sabem que l’Estat que ens roba pel fet de ser catalans no només continuarà robant-nos, sinó que els que fins ara robaven a l’Estat (i, per tant, a tots) tindran una amnistia per poder treure de sota el rajol els calerons i passar per la caixa pública amb una rebaixa substanciosa. No sé què us va semblar divendres la bona nova del senyor Montoro, don Cristóbal. Jo vaig tenir la paciència d’atendre a la llarga exposició de motius del ministre d’Hisenda i només d’escoltar-lo quedava clar que la mesura és infame i ell ho sap. Almenys va citar tres vegades les recomanacions de l’OCDE sobre la matèria per justificar que fer cau i net fiscal amb les grans fortunes a canvi d’una propina és una mesura homologable i no una injustícia per més que la beneeixi l’OCDE. He rumiat molt les paraules adequades per valorar la proposta estel·lar que s’han tret del magí els economistes de Mariano Rajoy i al final de molt cavil·lar m’ha aflorat no pas diner negre sinó tres qualificatius que s’escauen a l’opinió que em mereix la mesura: impresentable, injusta i antisocial. Tres adjectius que he copiat. Els va pronunciar la senyora De Cospedal el 2010 quan el govern anterior proposava el mateix que el seu partit ara ha anunciat. L’amnèsia del ministre no només li impedeix recordar això sinó també haver dit que apujar la llum en temps de crisi és una barbaritat. Demà, amb la concreció de les partides dels pressupostos, sabrem si Hisenda ha previst una partida extraordinària de cues de pansa. No ho crec, però convindria. (Publicat a El Punt Avui el 2 d’abril de 2012)