Escrits amb els dits

Un dia d’aquests la nostra estimada televisió pública organitza una jornada caritativa per lluitar contra la pobresa. Una marató, en diuen. Les maratons televisives per recollir fons tenen molt de predicament, a casa nostra. Som un poble conscienciat, solidari, responsable. Generós. Any rere any, la ciutadania d’aquest país desmenteix, contradiu i desmunta amb fets i dades irrefutables el gran tòpic que històricament ens ha definit com una colla de gasius, garrepes i avars recalcitrants. De garrepes no en som gens. De conscienciats, solidaris i responsables encara menys. Som uns ases. Perquè mentre anem dipositant diners a cabassats cada cop que ens passen la bacina televisiva, l’Estat ens va fotent els recursos que evitarien en bona part la necessitat d’haver de passar el platet per lluitar contra la pobresa a casa. Ho explicava ahir aquest diari: Catalunya només recupera 120 dels 290 milions que els contribuents catalans donem a Hisenda marcant la casella de finalitats socials. No només som cornuts sinó que estem disposats a pagar el beure tantes vegades com calgui si ens toquen una mica la fibra i ens ho emboliquen amb un bon llaç i ens ho demanen els presentadors de TV3.Confio que la marató del 27 de maig sigui un èxit total. La gent que les passa magres no es pot esperar. Però almenys siguem conscients que la cursa més important no és cap marató sinó la que ens ha de dur a la independència. No ens curarà pas de tots els mals, però almenys no ens fotran el que és nostre, ni als catalans pobres ni als pobres catalans que anem regalant diners a qui ens escanya. (Publicat a El Punt Avui el 7 de maig de 2012)