Hollande a la catalana?
11 maig 2012 per Carles Ribera
Els socialistes catalans ballen per un peu arran de la victòria de Monsieur Hollande a les presidencials franceses. Piquen de mans i s’hi emmirallen i ja es veuen tornant a remuntar a les enquestes i d’aquĂ a quatre dies entrant per la porta gran al Palau de la Generalitat. Fins aquĂ el conte de la lletera del PSC. La realitat, en canvi, Ă©s que hi ha poca cosa a comparar entre els socialistes catalans i els seus coreligionaris del nord, mĂ©s enllĂ dels plantejaments ideològics refractaris a una excessiva polĂtica de retallades que pugui comprometre l’estat del benestar. Ei, que no Ă©s pas un tema menor, perquè a Catalunya hi ha molta gent que troba que ja comença a carregar això de la tisora sistemĂ tica. Però hi ha un detall determinant que els socialistes sembla que no tenen en compte o fan veure que no se n’han adonat. El discurs d’Hollande Ă©s profundament patriòtic. NomĂ©s cal escoltar l’al·locuciĂł que va fer diumenge al vespre en saber-se guanyador. Els socialistes francesos no tenen dues Ă nimes. En tenen una de francesa, de pedra picada. I això Ă©s clau a l’hora d’obtenir pistes sobre el futur dels socialistes com a partit per treure Catalunya del sot on es troba.
Fem un exercici comparatiu. Imagineu que als francesos els diuen que a partir d’ara pagaran tots els impostos a Madrid i que des de Madrid ja decidiran quants calerons retornen a ParĂs. Què faria el senyor Hollande? La puta i la ramoneta com fa mĂ©s de trenta anys que fan a can PSC, o sortiria a defensar la sobirania del seu paĂs i el dret d’administrar els propis recursos fins a l’últim cèntim? Tots ho tenim clar, el que farien els socialistes… francesos. (Publicat a El Punt Avui l’11 de maig de 2012)