Escrits amb els dits

El columnista del Financial Times David Gardner és una de les últimes incorporacions rellevants al col·lectiu de convençuts que si els catalans ens gestionéssim els diners les coses anirien millor.
No ens poséssim pas nerviosos ni en traguéssim conclusions exagerades. L’articulista del prestigiós rotatiu britànic no insinua, ni de bon tros, cap tipus de via secessionista quan invoca el concepte de devolution, sinó que ho circumscriu a la sobirania fiscal. A més, que una ploma del FT ens doni la raó no significa pas que ho tinguem guanyat. És cert que darrerament la premsa econòmica mundial de referència, d’una banda i altra de l’Atlàntic, veient el guirigall espanyol i l’efecte dominó que pot generar, està alineant-se amb les tesis catalanes (per ser estrictes, amb les tesis del govern català) pel que fa a la necessitat d’aturar l’espoli fiscal als territoris més productius. Ara bé, no ens hauria pas de sorprendre que un bon dia sortís un altre columnista estranger i, per dir-ho d’una manera entenedora, ens posés a parir. Aquest ventijol internacional favorable no és pas casual, sinó fruit d’una feina sorda que s’està fent des de fa temps per mirar d’incidir en l’opinió pública i publicada exterior. Digueu-ne col·lectiu Emma, digueu-ne oficines a l’exterior, digueu-ne eurodiputats, digueu-ne entrevistes a Mas, digueu-ne intel·lectuals a l’estranger. Una pluja fina que, per contra, topa amb l’aparell d’un estat, l’espanyol, passant tot darrere amb el paper assecant. El futur de Catalunya l’haurem de guanyar a casa, però cal lluitar per ell a fora. La vocació pedagògica és més necessària que mai. A tot arreu menys a Espanya, on ja sabem que és picar ferro fred. Anem i expliquem-nos. (Article publicat a El Punt Avui el 18 de maig de 2012)