Escrits amb els dits

Temps era temps que la mainada no havíem d’anar estacats als cotxes i gaudíem d’una llibertat total de moviments que ens permetien, per exemple, posar de genolls al seient, amb els colzes al respatller i mirant pel parabrisa del darrere. La immensa majoria de nens i nenes d’aquests temps tan reculats hem sobreviscut a aquest hàbit que a molts us deu semblar nociu, perillós i una temeritat, tot i que no dubto pas que les cadiretes d’avui i els cinturons i tots els ginys destinats a falcar petits i grans siguin un avenç irrenunciable per a la seguretat viària i la salut dels que circulem per carreteres, autovies i autopistes, en aquest cas vulguem o no vulguem pagar.
Tornem a l’època en què viatjàvem mirant pel parabrisa del darrere. En aquella posició posàvem en pràctica entreteniments no tan bons com les consoles o el DVD, però força més estimulants per a la ment. El més estès era badar. Badar és un exercici que hauria de figurar en tots els plans d’estudis des de l’edat més tendra. Qui no bada, no percep. També fèiem carotes, dedicades als conductors i ocupants dels cotxes que venien darrere. I pam i pipa, i algun gest que fins i tot arribava a provocar algun toc de clàxon irat.
Si ja teniu una edat recordareu, també, el joc de les matrícules, amb diverses variants però que, en general, consistia a encertar en quina lletra acabaria el pròxim vehicle que se’ns posés al darrere o, ja més elaborat, endevinar la suma dels números de la placa. Una modalitat preadolescent i més aviat masculina consistia a aventurar la marca i el model de l’auto següent.
Tots aquests records em van revenir no fa gaire dies en veure el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, presentar exultant la iniciativa dels camions que a partir d’ara viatjaran pel continent amb propaganda turística de Catalunya a la part posterior de la caixa. Molt bé. Una iniciativa molt oportuna. A molts conductors i acompanyants (i als nens que van al darrere quan, eventualment, aixequin el cap de la Nintendo 3D o l’Ipad) segur que els vindran ganes de conèixer in situ les magnífiques vistes del nostre país que tindran plantificades davant dels nassos. Fins i tot no es pot descartar que algú faci una juguesca de l’estil del joc de les matrícules, per especular sobre si el pròxim TIR portarà estampada la majestat de Taüll o una magnífica vista de la localitat de Cadaqués.
Una iniciativa tan brillant hauria de tenir seguidors. Per exemple, un dels col·legues governamentals del senyor Mena, el conseller d’Economia Mas-Colell, podria idear una campanya similar però en comptes d’il·lustrar els camions amb panoràmiques del Delta de l’Ebre o detalls de la Sagrada Família, podria imprimir-hi, ben grosses, les xifres de l’espoli fiscal. En els camions, però també en trens i en autobusos i en altres mitjans de transport públics i privats. Ep, i en aquest cas no caldria pas ni que sortissin a l’estranger. N’hi hauria prou que voltessin una mica per Catalunya. A veure si els compatriotes que encara no ho saben s’adonaven del que fa anys que s’estan deixant robar. (Publicat a Presència el 24 de juny de 2012)