Escrits amb els dits

De la segona cimera sobre el pacte fiscal que es va celebrar ahir com a prèvia al debat el dia 25, es pot concloure que les coses són si fa no fa allà mateix, la qual cosa no és necessàriament negativa per als interessos del full de ruta marcats pel govern en la persecució d’un objectiu que té el suport del 76 per cent de la població.
Fent un símil ciclista, ara que és època de Tour, es podria dir que el president Mas ha aconseguit que en aquesta llarga etapa de muntanya de la cursa cap a la sobirania ja s’hagin enfilat dos ports (les dues cimeres) sense que hi hagi cap ciclista que hagi quedat irremissiblement ressagat, tret dels de C’s, que corren en sentit contrari. En el grup capdavanter d’escapats hi ha CiU, ERC i Laporta. A SI van fent escarafalls i tibades perquè troben que el ritme és massa lent. Els d’ICV segueixen a roda, prudents, sense fer desgast excessiu tot esperant que els facin un forat on es puguin sentir més còmodes per afegir-se a l’atac definitiu.
Resulta evident que al PSC treuen la llengua per no quedar despenjats, fruit de la indecisió a l’hora de plantejar la tàctica d’equip. I no hi ha dubte, finalment, que al PP mantenen el tipus per anar sortint a la foto de les metes volants, intentant no posar, de moment, els bastons a les rodes. A partir d’aquí, tots sabem que, superat el port de primera categoria al Parlament el dia de Sant Jaume, aquesta etapa acabarà neutralitzada des de Madrid. I a partir d’aquí sí que comença la cursa definitiva perquè Catalunya s’encari amb valentia amb el seu futur. Com sol passar sempre en el Tour, tot fa pensar que serà una contrarellotge. Bon cop de pedal! (Article publicat a El Punt Avui el 13 de juliol)