La Barcelona provinciana
16 juliol 2012 per Carles Ribera
Estem tips de dir i de sentir que, sense l’empenta altruista i compromesa de la societat civil, Catalunya no seria res. Per això totes les iniciatives ciutadanes destinades a impulsar diferents aspectes del nostre paĂs haurien de ser aplaudides dempeus i amplificades al mĂ xim, i mĂ©s en un moment com l’actual que les locomotores pĂşbliques sĂłn en estat de desballestament o, mĂ©s ben dit, sĂłn desballestades per l’estat.
Ahir vaig tenir el privilegi d’assistir a un acte de promociĂł d’una d’aquestes encomiables entitats. Es diu Barcelona Global i estĂ centrada en la capital. TĂ© el suport de la flor i nata de la burgesia i el mĂłn de l’empresa barcelonins. Pela llarga i, per tant, potencial d’influència. Va ser una xerrada instructiva en què el president de l’associaciĂł, el senyor Emilio Cuatrecasas, va desgranar a diversos representants de la premsa catalana, en un castellĂ impecable, una extensa programaciĂł d’activitats. Just al final de l’acte va expressar una idea pintoresca: el catalĂ Ă©s una barrera per atraure talent perquè a molta gent li molesta haver d’escolaritzar la mainada en un idioma poc Ăştil. Coi. No em vaig ennuegar amb el croissant perquè venia esmorzat de casa. Tornant a la redacciĂł rumiava com s’ho deuen fer, per exemple els danesos, per tenir una capital tan cosmopolita com Copenhaguen tot i parlar danès. Deu ser que tot el temps que aquĂ perdem aprenent l’espanyol com a segona llengua (idioma que podrĂem saber igualment per proximitat), els danesos, per exemple, l’inverteixen en l’anglès. Hi ha casos d’egregis patricis de casa nostra que ens obliguen a admetre que no pas tots els problemes vĂ©nen de Madrid. (Article publicat a El Punt Avui el 20 de juliol de 2012)