Escrits amb els dits

Volem viure en llibertat. Som cada cop més els catalans, sigui quina sigui la nostra procedència i origen, que ens sentim ciutadans d’un sol país, d’un país que es diu Catalunya. Pertanyem a una comunitat política que no vol ser més que les altres, però que, sobretot, no vol ser menys que cap altra, ni estar-hi sotmesa. Cada cop som més els ciutadans d’aquest país que es diu Catalunya que reclamem el dret a decidir el nostre futur com a nació i a escollir el nostre present com a poble políticament democràtic i socialment avançat.
Els catalans volem decidir què som, i que som; els catalans reivindiquem el dret a gestionar els nostres diners i redistribuir el fruit dels esforços dels nostres sectors econòmics per gaudir d’un major benestar col·lectiu; els catalans defensem la supervivència de la nostra llengua amenaçada; els catalans reclamem poder establir lliurement la relació que hem de mantenir amb els altres pobles del món. Els catalans volem, reivindiquem, defensem i reclamem. Els catalans i les catalanes. I els catalans, i les catalanes, exigim. Ja és hora de parlar sense complexos, perquè no fem altra cosa que reclamar allò que és nostre. Catalunya exigeix respecte. Per això volem viure en llibertat. Llibertat d’escollir, llibertat de triar. Llibertat de decidir. Perquè hi tenim dret i perquè, avui més que mai, ho necessitem. Catalunya vol viure. Vol ser. Per ser, cal tenir. Tenir llibertat. Ahir a Girona uns quants milers de ciutadans i ciutadanes arribats de tot el país es van aplegar en una jornada festiva i reivindicativa per fer saber amb la força de la unió de voluntats que Catalunya vol viure en llibertat. (Article publicat a El Punt Avui el 30 de juliol de 2012)