Escrits amb els dits

Al sector menys recomanable de la política hi trobem individus amb mala fe, amb molta mala fe, amb molta i molta mala fe, i el lehendakari López. S’ha de ser molt malèvol per contraposar la seva suposada gran gestió de la crisi amb les retallades de l’executiu d’Artur Mas. No pas perquè l’afició del govern català per fer anar la tisora no tingui punts qüestionables i fins i tot estigui dirigida amb certa pruïja esquiladora, sinó perquè si els catalans estem amb l’aigua al coll, començant per la Generalitat i acabant per l’últim autònom, assalariada, aturat o pensionista és, fonamentalment, perquè el nostre país no gaudeix del concert econòmic que permet a la comunitat autònoma de règim especial de don Patxi trampejar la crisi d’una manera força més digna i solvent, i que els duri.
Com gosa el president dels bascos, des de la seva posició fiscalment blindada, fer retrets a la gestió catalana, sabent que si el nostre país pateix és perquè el seu partit ha negat sempre aquí allò que a Euskadi ni es planteja qüestionar i si fos qüestionat defensarien com l’abertzale més rebel? Una disculpa pública, hauria d’emetre el lehendakari en comptes de gallejar de bon gestor. I ho deixo aquí per tal que el senyor Pere Navarro pugui afegir-hi alguna cosa en defensa dels interessos de Catalunya. Ah! Què em dieu? Que no cal que li reservi espai? No passa res, doncs, ja acabo d’omplir jo mateix les ratlles que queden fins al final d’aquest article i ja em disculpareu si per un moment he pogut pensar que al socialisme català hi podia haver vida coherent més enllà del PSOE. Deu ser la calor, que em fa veure miratges. (Article publicat a El Punt Avui el 23 d’agost de 2012)