Escrits amb els dits

Tant marejar la perdiu amb les especulacions sobre l’assistència dels polítics en general i dels nostres governants en particular a la manifestació de l’Onze de Setembre, al final donaré la raó a la senyora Sáenz de Santamaría quan sosté que els catalans ens perdem en divagacions estèrils en comptes de preocupar-nos per les coses de menjar. Perquè si hi ha un assumpte important aquesta tardor que s’acosta no és pas ni el pacte fiscal, ni la independència, ni la possibilitat que es convoquin eleccions anticipades, ni les conseqüències d’una manifestació massiva en la Diada. El gran drama del país per als pròxims mesos és la temporada de bolets desastrosa que es preveu per culpa de la gran calorada i la secada que no resoldran pas les quatre gotes previstes per aquesta setmana. Que no es facin bolets és una emergència nacional. Una tragèdia. La situació micològica crítica somou els pilars fonamentals de la nostra nació. Primer: la gastronomia. Segon: l’esbarjo dominical. Tercer: TV3. Sense el Barça i sense material per a Caçadors de bolets, com s’ho farà la nova direcció de la cadena per mantenir el pavelló ben alt en horari de màxima audiència. Quart: tot plegat ajuda a ampliar la llista de greuges de l’anomenat català emprenyat, que ja no podrà ni treure el ventre de pena amb una bona botifarra amb rovellons.
Ara em direu que sóc un frívol i que aquest article és poc seriós. Potser teniu raó, però no és pas menys seriós que tota la tabarra dels polítics parlant de la manifestació i dient-nos “ara hi vaig”, “ara no hi vaig”. Si vénen, ja ens hi veurem, però que no ens atabalin amb les seves contradiccions. (Publicat a El Punt Avui el 28 d’agost de 2012)