Escrits amb els dits

Quan molts independentistes, convençuts des de fa anys que Catalunya ha de sortir d’Espanya, després d’aquesta setmana vertiginosa encara estem paint que l’estat propi també hi ha gent que el demana en castellà i que el més probable és que ens hi porti un senyor de Convergència i no els simpàtics somiatruites habituals, ara resulta que també hi ha la possibilitat no sigui pas la república catalana com era previsible, sinó una Catalunya monàrquica. Carai. Un moment que m’assec. Tants ensurts en tants pocs dies em faran venir malament.

Potser molts de vosaltres penseu que si el futur estat català ha de ser castellà, monàrquic i neoliberal, per què coi el volem? Jo també m’ho plantejo. Ara bé, hi ha una cosa que es diu sentit pràctic i una altra que s’anomena prioritat i totes dues m’impulsen a la conclusió que sobre el castellà, el rei, l’economia i tot allò que hi afegiu per fer un país al vostre gust val més que en discutim quan tinguem l’estat propi que no pas mentre hi estem anant, sobretot ara que si ens concentrem una mica i ens posem a rega el tenim a tocar.
O sigui, que si m’haig d’empassar el gripau perquè es converteixi en princesa o en rei caçador o en el Felip V del segle XXI fem-ho ràpid, em doneu les pastilles pel mal de ventre, la pinça per al nas i la bossa de plàstic per no haver de córrer en cas de necessitat i prometo solemnement que m’esperaré a l’endemà del dia de la independència per començar a recollir signatures per exigir el referèndum sobre monarquia o república. Bé, m’esperaré a l’endemà de l’endemà, fins que em passi la ressaca de la festa del naixement del nou estat. (Article publicat a El Punt Avui el 17 de setembre de 2012)