Escrits amb els dits

El senyor José Manuel Lara, president del Grupo Planeta, va afirmar ahir en una entrevista que si Catalunya algun dia arriba a ser independent s’endurà el seu empori empresarial a un altre país. Va dir: “No hi ha cap negoci editorial que tingui la seu en un país estranger que parla un altre idioma. És absurd.” Lara és un personatge influent i poderós i ha demostrat una solvència empresarial encomiable. Un ciutadà exemplar que va rebre, l’any 2007, una merescuda Creu de Sant Jordi.
Potser perquè té tantes coses al cap, al senyor Lara, propietari també del prestigiós diari nacionalista La Razón, li ha passat per alt que sota el paraigua de Planeta hi ha segells com ara Edicions 62, Pòrtic, Proa, Columna i Destino, que fabriquen i venen llibres magnífics en aquesta altra llengua diferent del castellà que, segons diu ell, li impediria quedar-se.
Potser també perquè té tantes coses al cap, el senyor Lara no ha sabut mai que d’editorials en països estrangers que parlen un altre idioma n’hi ha hagut unes quantes: L’Agrupació d’Ajut a la Cultura Catalana, a l’Argentina. La Biblioteca Catalana, fundada a Mèxic per Bartomeu Costa-Amic. També a Mèxic, la col·lecció Catalonia d’Avel·lí Artís Balaguer. O l’editorial El Pi de les Tres Branques, impulsada a Xile per Joan Oliver i Xavier Benguerel. Potser no caldria que marxés, el senyor Lara, perquè amb segons quines opinions demostra que ja viu en un altre planeta. Però si se’n va, sàpiga que ho farà perquè ho decidirà ell, no pas com els catalans que van fundar editorials en països amb altres llengües perquè del seu en van haver de sortir per cames. (Article publicat a El Punt Avui el 29 de setembre de 2012)