Escrits amb els dits

Benvolgut conciutadà,
En primer lloc et desitjo un feliç dia de la Hispanidad, que, com espero que comprenguis, no figura en el meu calendari festiu. Com a espanyol que vius a Catalunya, sóc perfectament conscient que l’efervescència independentista de les últimes setmanes et pot haver sobtat. Fins i tot entenc que t’incomodi o t’inquieti. Tanmateix, com has vist, la reivindicació per un estat propi s’està portant de forma respectuosa i democràtica. Contra ningú, i menys contra tu.
Aviat anirem a les urnes, on hem estat convocats, tant tu com jo, per mesurar la força del catalanisme per anar progressant cap a la sobirania plena.
No sé quina intenció de vot tens. Fa mesos que expliquem els arguments que intenten mostrar que una Catalunya independent seria viable i tindria moltes més oportunitats per sortir de la crisi. També has rebut missatges en sentit contrari. No sé si a tu t’ho sembla, però jo diria que, tret de la por i l’amenaça, encara no hem escoltat cap argument que demostri que ser independents seria pitjor per a Catalunya que seguir a Espanya. De moment, doncs, constatem que els impostos que no tornen també són els teus; que les infraestructures que no ens fan també et perjudiquen a tu. Si Catalunya és independent, els presumibles beneficis d’aquest nou estat també revertiran en tu i, depèn del seny amb què es negociï, fins i tot podràs continuar sent espanyol a Catalunya. No et vull pas convèncer de res, ni deixar de fer-te sentir d’on vulguis ser. Només et dic que una Catalunya lliure seria millor per a mi i també per a tu. Per a nosaltres. Et convido a sumar-t’hi, cordialment. (Article publicat a El Punt Avui el dia 12 d’octubre de 2012)