Escrits amb els dits

“Catalunya exerceix el dret a l’autodeterminació cada quatre anys a les urnes.” Us sona aquesta mítica frase de les campanyes electorals catalanes? Era el clàssic argument que durant dècades havien utilitzat els partits nacionalistes espanyols (inclosos els que tenien doble ànima, fins que han quedat només amb una) quan es tractava de rebatre la reivindicació catalanista del dret a l’autodeterminació dels pobles. L’havíem sentit de polítics del PP, més recentment de C’s, i fins i tot la recordo, si la memòria no em falla, en boca del Molt Honorable José Montilla. Se sentien segurs i ben parapetats darrere un corrent majoritari que semblava lluny de voler autodeterminar-se cap a l’estat propi. La prepotència de la raó majoritària per sobre del dret a decidir. Carai, com canvien els temps. Vist amb perspectiva fa certa impressió tornar a veure reimpresa, o rellegida, aquella sentència. Sense canviar-ne ni una coma, n’ha mudat totalment el sentit polític i l’orientació ideològica. Durant aquesta campanya i, sobretot, a partir del dia 25, la mateixa proclama que pretenia desactivar la legitimitat de l’independentisme el reforçarà. Què diran al PP, al PSOE o el senyor Rivera, quan vegin que el resultat dels comicis, sigui amb majoria absoluta o sense, haurà representat un exercici claríssim del sentit en què es vol autodeterminar el poble català. Respectaran, llavors, aquest dret expressat a les urnes? O l’argument no valdrà? Com ho faran per dissimular el llautó de la seva concepció de la democràcia entesa com la voluntat del poble només quan els afavoreix a ells? (Publicat a El Punt Avui el 12 de novembre de 2012)