Escrits amb els dits

Hi ha notícies aparentment irrellevants que, això no obstant, ens il·lustren sobre alguns dels aspectes més absurds de la naturalesa humana. Un exemple: el Congrés dels Diputats espanyol ha estrenat el seu compte a la xarxa social Twitter amb una felicitació nadalenca que inclou una imatge religiosa. Als menjacapellans compulsius els ha faltat temps per bramar indignats que aquesta postaleta electrònica és un atac al laïcisme i contravé la sagrada aconfessionalitat de l’Estat.
Quina creu. Potser ho tinc mal entès, però jo diria que la laïcitat no es basa pas a combatre la religió sinó en el respecte a la llibertat de tenir-ne o no. Tanmateix, si l’Estat, aconfessional sense dubte, inclou en el seu calendari una festa catòlica, no veig per què no pot recórrer a la imatgeria corresponent.
Des de la meva total i absoluta falta de fe religiosa, no puc pas estar-me de considerar l’exabrupte anticlerical una solemne bajanada. Una cosa censurable seria que el senyor Posada, president del Congrés, celebrés la diada de la Constitució amb un parenostre, trametés una estampeta de santa Àgueda per commemorar el Dia Mundial del Càncer de Mama, o de sant Pancraç per anunciar el ple d’aprovació del pressupost de l’Estat, per exemple. Diguem que seria barrejar naps laics amb cols confessionals. Ara bé, felicitar la festa que commemora la nativitat de Crist amb la imatge d’un pessebre més aviat sembla coherent. Tinc la sort que per formar part del col·lectiu dels descreguts n’hi ha prou amb no creure. Perquè si calgués fer-se soci em temo que no em voldrien. (Article publicat a El Punt Avui el dia 14 de desembre de 2012)