Escrits amb els dits

Des de les eleccions del 25 de novembre han passat trenta-cinc dies i trenta-tres diaris, sense comptar el d’avui i comptant que un dia no n’hi va haver. Fent una visita ràpida a l’hemeroteca, comprovo que la premsa nacional, com és lògic, dia sí, dia també, ha centrat els titulars de portada en el seguiment intensiu de la política catalana, fet gens sorprenent. El que em deixa astorat és comprovar que també ha ocupat les portades d’una part de la premsa internacional, concretament l’espanyola. El Mundo, per exemple, ha dedicat els principals titulars de portada a Catalunya 25 dies. L’ABC ho ha fet en 17 ocasions, i La Razón hi ha destinat 18 portades. Més de la meitat en tots els casos. Moltes més de la meitat en el diari del senyor Pedro J. El quart en discòrdia, El País, tampoc queda curt, tot i que una mica més enrere, amb 15 portades. Els dies que Catalunya no ha obert les portades dels quatre rotatius pràcticament sempre hi ha tingut reservat un raconet. L’assassí de Newtown i la loteria, temo, tenen part de la culpa que no ens hagin destinat més espai. Tant interès té Catalunya per als espanyols? No passa res més en aquell país? No tenen altres problemes? Us imagineu els diaris de Londres obrint sempre amb Escòcia? O la premsa de Brussel·les dedicant la majoria de primeres planes a Flandes? A Madrid prioritzen l’actualitat informativa, o és l’obsessió deformativa? Els principals interessats en la independència de Catalunya haurien de ser els lectors espanyols. Almenys passarien a ser informats sobre els problemes reals del seu entorn que ara tantes portades de fum sobre Catalunya els estan tapant. (Publicat a El Punt Avui el 30 de desembre de 2012)