Escrits amb els dits

Les citacions solen ser substitutiu de la creativitat i crossa de la falta d’imaginació, tot i que l’articulista que manlleva una frase brillant d’algú que l’ha escrita abans que ell generalment passi per persona llegida i esponja de coneixement. Poc importa si aquell o aquell altre pensament han estat extrets no pas de la font directa sinó, simplement, d’altres articles que els reportaven, de lectures en diagonal o, en el pitjor dels casos, d’algun llibre de citacions famoses convenientment arrenglerat en el prestatge. Cal admetre, en defensa dels citadors, que les sentències brillants i reflexions precises espigolades de manera oportuna ajuden a recuperar, per a gaudi de la majoria de lectors, grans pensadors oblidats, o a mantenir viu el prestigi dels que encara conserven un cert predicament. Som molts que a partir d’una citació ocasional hem tingut curiositat per saber més de l’autor d’un adagi encertat.
Si haguéssim de fer una classificació dels autors més saquejats (perdó, citats) a casa nostra, Josep Pla seria el número u, el líder. Darrere l’autor d’El quadern gris desfilen figures internacionals com ara Montaigne, Chesterton, Nietzsche i Shakespeare. Curiosament, uns clàssics de la citació que alhora van ser uns grans citadors dels clàssics, els savis antics avui menys utilitzats per bé que Plató, Ciceró o Sèneca aguanten prou bé. Per acabar, en el costum de la reproducció de la frase cèlebre tenim consolidades les referències cinematogràfiques i, temps al temps, Twitter esdevindrà una deu inexhaurible on anar a pouar.
Entre els grans conreadors de l’aforisme n’hi ha un que potser aquí ha fet menys fortuna, traduït ara per Amadeu Viana, i publicat per Edicions de la Ela Geminada. Es tracta de Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799), científic eminent que va aplegar el seu pensament torrencial en els Quaderns de notes. Curull d’idees esparses, temes diversos, reflexions ara profundes, ara superficials, però sempre amb intenció, elaborades amb ironia eixuta, alguna concessió a la desmesura sarcàstica o a la mordacitat, aquest aplec de saviesa és un plaer d’aquells que es poden llegir d’una tirada o anant picant. Serveix l’enginy trossejat i numerat, per la qual cosa els necessitats de munició no cal ni que s’endinsin en paràgrafs densos a la recerca del diamant embardissat. De les notes de Lichtenberg, dues terceres parts aguanten perfectament el pas del temps i a la resta potser s’hi troba a faltar una mica més de contextualització, pecata minuta, tanmateix. Usualment, quan es ressenya un llibre d’aforismes se’n transcriuen un bon grapat perquè el lector se’n faci una idea. Per no ser acusat de gasiveria, us en deixaré anar una: «És una sort que la buidor mental no tingui tantes conseqüències com el buit de l’aire; altrament molts caps que gosen llegir obres que no entenen hi quedarien esclafats.» Va, una altra: «Que estiguem fermament convençuts que si volem, podem, és la causa de la inactivitat de bastants bons talents». Vinga, l’última: «L’enginy i l’humor, com totes les coses corrosives, s’han d’usar amb compte.» Heu d’admetre que us han vingut ganes de llegir-lo de cap a cap. (Publicat a Presència el 13 de gener de 2013)