Escrits amb els dits

La Catalunya actual s’arremolina a l’entorn d’un pas col·lectiu que ha comportat la successió de fets que s’està desencadenant. Estem vivint la traducció a la política efectiva d’una decisió sobirana popular. No abaratim el concepte de moment històric. El pas l’ha fet el poble, i ara, els seus representants, amb una lectura justa i diligent, estan traduint en fets polítics el mandat electoral, pas a pas, capítol a capítol. Sense menystenir lideratges, sense restar mèrit a una acció política imprescindible, coratjosa i arriscada, sense estalviar reconeixements particulars, no reduïm la realitat, només, a la gestió de 135 diputats. Perquè aquesta vegada la història de Catalunya és més col·lectiva que mai, més participativa, més conjunta, i ho ha de continuar sent fins a l’obtenció de l’estat propi. I més enllà. Espriuejant una mica, podríem dir que som, més que mai, poble. I més que mai la política s’ha de mantenir al nostre servei. (Publicat a El Punt Avui el 26 de gener de 2012)