Escrits amb els dits

Si aquest article l’escrivís utilitzant un telèfon mòbil dfdur qyue lwd erioedes dw puratge wl farue il·legubie, vull dir segur que les errades en teclejar el farien il·legible, especialment si treballés a una velocitat de mecanògraf mitjà, que és el ritme que utilitza un articulista per redactar. Suposo que la majoria de vosaltres també trobeu que les tecles dels smartphones o bé són massa petites, o bé els vostres dits massa grossos, però en qualsevol dels casos és general l’opinió que en aquest aspecte hi ha camp per progressar en l’optimització funcional i que difícilment hi haurà millora a curt termini si hem d’esperar una mutació morfològica que empetiteixi i aprimi els dits humans.

Els avenços en l’inabastable univers de la telefonia són absolutament fabulosos i aquests dies que la capital del nostre país és el centre mundial del ram, en veurem presentar de manera enlluernadora un bon grapat. Però ben segur que cap superarà en importància estratègica el petit giny que ha inventat la catalana Sara Udina. És una discreta piga de silicona amb propietats elèctriques (Digital Freckle, en anglès) que s’adapta al capciró del dit amb l’objectiu d’afinar la punteria a l’hora de teclejar i grapejar pantalles tàctils. No m’estendré pas ara i aquí en les virtuts i els avantatges que té aquest aparell revolucionari perquè només pretenc utilitzar-lo com a exemple que en aquest país hem d’aprofitar la crisi econòmica per explotar les nostres reserves d’imaginació i empenta emprenedora. Petits exemples com aquest ens aporten optimisme i esperança. Vinga, just quan arribeu al final d’aquest article ja hauríeu de posar-vos a cavil·lar. (Article publicat a El Punt Avui el 25 de febrer de 20139