Escrits amb els dits

El president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, va aportar ahir una opinió de pes a una idea que molts pensem aquests dies i que alguns manifestem amb la boca petita per no ser confosos (en aquests temps de maniqueisme ètic creixent i puritanisme rampant) per encobridors mediàtics de la corrupció i la martingala. El magistrat sosté que resulta qüestionable la desproporció entre l’exuberància del desplegament policial i la naturalesa dels fets investigats en l’operació Manga fa un parell de setmanes a Girona i a la comarca de la Selva.

Els que trobem estranya la coincidència temporal d’aquesta i altres grans coreografies de la Guàrdia Civil a Catalunya pensàvem que ens havíem tornat paranoics. Ara, la veu autoritzada de Lacaba ens reforça la idea que hi ha alguna cosa que grinyola. Que consti que el president de l’Audiència gironina ha fet una valoració tècnica i expressament ha descartat que tot formi part d’una conxorxa contra el sobiranisme. Les conclusions polítiques no cal que les exigim al magistrat, perquè resulta més natural fer-les des de l’anàlisi política. Que l’Estat espanyol s’ha activat per bloquejar el procés sobiranista és clar. L’Estat es regeix per la tradicional separació de poders: executiu, legislatiu i judicial. Tots sabem, perquè en tenim proves documentals, que els dos primers poders, respectivament, executen i legislen contra Catalunya. Pensar que el poder judicial, que forma part del mateix engranatge, hauria d’actuar de manera diferent resulta, com a mínim, incoherent. Siguin més o menys raonables les sospites, seguint la implacable lògica de la raó d’Estat allò que seria estrany és que el poder judicial no seguís el pas. (Publicat a El Punt Avui l’1 de març de 2013)