Fallar més que un vaticanista
15 març 2013 per Carles Ribera
Fa uns dies, en una xerrada amb altres col·legues sobre les perspectives actuals del periodisme, vaig prevenir el sofert auditori que, parlant del futur de la nostra professiĂł, els periodistes pertanyem al mateix gremi que els economistes i els meteoròlegs: sabem explicar força bĂ© el que passa, però a l’hora de fer prediccions fallem mĂ©s que una escopeta de fira, i ja em perdonaran els meteoròlegs perquè, de la colla citada, sĂłn els que tenen mĂ©s mala fama però a l’hora de la veritat cal admetre que l’encerten bastant. Sigui com sigui, un cop vista l’elecciĂł papal, haurĂem de donar la benvinguda al club al venerable col·lectiu dels vaticanistes.
No es pot pas dir que hagin estat gaire inspirats a l’hora de fer vaticinis, i no Ă©s el primer cop. Francesc, conegut fins ara com a Jorge Mario Bergoglio, no figurava pas en les principals llistes de papables, per mĂ©s que ara surtin alguns experts i intentin demostrar que es podria interpretar que ja ho veien a venir i que fins i tot ho havien insinuat i mig dit. Tant se val. Un cop ventilada la fumata blanca Ă©s l’hora d’anĂ lisis aprofundides. De moment, la valoraciĂł mĂ©s brillant l’ha fet el presidente encargado veneçolĂ Nicolás Maduro: “Sabem que el nostre comandant va pujar a les altures i estĂ davant de Crist, en alguna cosa va influir perquè s’esculli un papa sud-americà ”. No era una ironia. Us imagineu què diria l’esquerra aquĂ si Rajoy invoquĂ©s Fraga en una hipotètica elecciĂł de Rouco. O si Duran parlĂ©s de la intercessiĂł de Carrasco i Formiguera per a la tria de MartĂnez Sistach. Ja em veig a la futura Catalunya socialista i revolucionĂ ria desfilant tots i totes al so del KumbaiĂ . (Publicat a El Punt Avui el 15 de març de 2013)