Escrits amb els dits

Els que no en fem prou sent catalanistes i també ens considerem indestriablement europeus estem de pega. Per una banda sembla que l’empenta cap a l’estat propi corre el perill d’empassegar a causa dels pals a les rodes que hi comencen a posar estranys i propis. Per l’altra, el nyap històric de la UE a Xipre ens causa estupor. Tanmateix, la sort que tenim els catalanistes europeistes és que no hi ha alternativa viable, factible, possible en cap altra situació.
A Espanya ja sabem el pa que s’hi dóna o, millor dit, el pa que ens hi prenen. Per més cants de sirena, trampes saducees o autoenganys acovardits que arribin, l’Estat espanyol no és altra cosa que la tomba de Catalunya. I tinguem clar que ser europeus als catalans ens ha permès que en aquesta tomba no hi tinguem ja la llosa closa.
Ser europeus, a més, tot i que ara ens assalti un justificat escepticisme, ens ha procurat un desenvolupament econòmic impensable en una Espanya aïllada i fins i tot improbable en una Catalunya per lliure. Ser europeus ens ha fet partícips fins ara d’una estabilitat continental. Imagineu com ens hauria anat i ens aniria sense l’euro, amb russos, xinesos i altres depredadors rondant. Ser europeus obliga Madrid a matisar les ànsies imperialistes i la vocació empíricament genocida, perquè pertany a un club on fa lleig reprimir el poble de manera antidemocràtica. Sent europeus no és pas segur que tinguem la independència, però podem estar confiats que es respectarà la nostra voluntat democràtica. Una altra Europa és possible i convenient. Menys Europa seria una catàstrofe. Eurocrítics, sí. Euroescèptics, mai. (Publicat a El Punt Avui el 22 de març de 2013)