Escrits amb els dits

Estimada vida (Alice Munro):  L’actitud positiva (Sebastià Serrano) no és pas pensar que El que mou el món (Kirmen Uribe) és El fracassat (Martí Domínguez), ni L’home desconcertat (Tian Riba), Sense alè (Josepa Contijoch), mogut per La fam i l’orgull (Muriel Casals), sinó aquell que fa Plans de futur (Màrius Serra) pensant no pas en 17 maneres de matar un home amb un tovalló (Ã’scar Andreu) ni en Quan arribi el pirata i se m’emporti (Lluís-Anton Baulenas) ni en La meitat de zero (Vidal Vidal). El cercle de la motivació (Valentí Fuster) comença pensant que El dia que Catalunya va dir prou (Pere Martí) es va activar L’escombra del sistema (D.F. Wallace) que ens situa A un pam de la independència (Vicent Partal) i a un pas de Les torres del cel (Coia Valls), sempre que La rebel·lió catalana (Antonio Baños) no acabi a El carrer de l’Embut (Pilar Rahola), ni al Carrer Robadors (Mathias Enard), sinó que el Manual per la independència (Dolors Feliu) ens convenci que Madrid és una illa (Óscar Pazos), que Tornar és lluny (Francesc Garriga) i que L’endemà (Tuli Márquez) no és cosa d’Una sola persona (John Irving) ni d’Una família exemplar (Genís Cinca), sinó que De l’Estatut a l’autodeterminació (Jaume Bosch) hi passarem Desmuntant la caverna (Jofre Llombart) i fent Botifarra de pagès! (Ramon Solsona) al Temps d’innocència (Carme Riera) per deixar enrere El mar dels traïdors (Jordi Tomàs) i entendre que això és Catalunya, last call (D. Boronat/S. Garcia). Si volem restar a la Terra (David Vann) ho farem Lliures o morts (J. Clotet/D. Montserrat). S’ha acabat el bròquil (Jaume Barberà). (Publicat a El Punt Avui el 22 d’abril de 2013)