Escrits amb els dits

Les ovelles, o xais, bens, corders o com en digueu d’aquests animalons en el vostre entorn lingüístic, acrediten una llarga tradició científica que arrenca amb la creença ancestral que comptar-les mentalment, imaginant que salten una tanca o bé figurant-se que entren ordenadament a la cleda, ajuda els insomnes a adormir-se plàcidament. Una suposició assumida universalment que, per cert, es va encarregar de desmentir empíricament un estudi de la Universitat d’Oxford publicat fa uns anys.
Tots tenim al cap, també, la cèlebre ovella de la raça Finn Dorset batejada com a Dolly en honor de la pitrera de Dolly Parton, esdevinguda (l’ovella, no pas l’actriu i cantant que li dóna nom) la primera mamífera clonada a partir d’una cèl·lula mare. Aquella mena de monstre de Frankenstein llanut (reiterem-ho, l’ovella, no pas l’actriu mamelluda) avui descansa dissecat i exhibit com una celebritat al Museu Nacional d’Edimburg, mentre la polèmica sobre la clonació no ha deixat mai d’estar viva.
L’últim crit en ciència ovina és l’obtenció de xais fluorescents. Ho han aconseguit científics de l’Uruguai. Les criatures, que serien normals si no fos que semblen repintades amb un d’aquells retoladors gruixuts de subratllar, són fruit d’un experiment destinat a fer possible la transfusió de gens d’unes espècies a d’altres, amb objectius inicialment mèdics. Els xaiets fan llum perquè els enginyosos investigadors van pensar que la millor manera de saber si l’havien encertat era inoculant gens de medusa fluorescent, que evidenciarien l’èxit de l’operació aportant el toc lumínic als soferts mamífers. Tot plegat pot semblar propi d’una colla de savis beneits. En realitat, però, bona part dels grans avenços de la humanitat han sorgit d’aparents ximpleries com ara una poma que cau al cap d’algú i altres simples casualitats o enrevessades cavil·lacions. Aneu a saber si les ovelles fluorescents no són un primer pas per obtenir una millora de l’espècie humana i alhora un estalvi energètic definitiu. Si mai s’aconseguís, per exemple, inocular el gen de la medusa fluorescent als ineptes, aprofitats, personatges sense escrúpols i a tots els indesitjables en general que campen pel planeta, a banda de veure’ls venir d’una hora lluny, de tants que n’hi ha, al món seria sempre clar com el dia sense necessitat d’haver d’encendre cap llum. (Publicat a Presència, el 12 de maig de 2013)