Escrits amb els dits

En un exercici de populisme que potser ens hauria de fer revisar el rànquing de països seriosos, el primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, ha penjat un vídeo a youtube on es fa passar per taxista. Segons diu, l’experiment li ha permès saber de primera mà què pensa la gent. Deixant de banda que la idea és poc original, amb precedents similars en literatura i cinema, i ara em vénen al cap Mark Twain o Errol Flynn en diferents versions de la llegenda del príncep i el captaire, molts espectadors catalans no podem evitar d’imaginar-nos l’escena amb polítics nostrats.
Jo ja em veig enfilant-me a un taxi demanant-los que em duguin a l’estat propi. Artur Mas m’hi portaria al ralentí, seguint atentament el full de ruta (al GPS, la veu d’Oriol Junqueras, és clar) i preguntant-me a cada semàfor si estic segur que li he donat la direcció adequada, tot recordant-me que ell condueix però que la decisió és meva. El taxista Pere Navarro em diria que no em convé anar a l’estat propi perquè hi ha massa trànsit, i trencaria pel passeig del federalisme, per on, efectivament, no hi passa ningú, ja que és un carreró sense sortida. Alícia Sánchez-Camacho no em sentiria perquè portaria la COPE a tot drap, mentre que Albert Rivera, en escoltar les meves indicacions, em faria baixar i arrencaria marxa enrere a tota velocitat. Joan Herrera i David Fernández viatgen en bici i rodalies, respectivament, perquè opinen que el taxi és un transport contaminant i burgès, respectivament, o simultàniament, tant és, i em farien anar cap a l’estat propi a peu. Sort que no em queda més espai perquè ara tocava imaginar-me l’escena amb Rajoy. (Publicat a El Punt Avui el 13 d’agost de 20123)