Escrits amb els dits

En la picabaralla tavernària entre el PP i el PSOE, el premi a qui la diu més grossa d’ahir se’l va endur el portaveu adjunt del PP al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, que va treure importància a les fotos que circulen de militants del seu partit amb banderes franquistes i falangistes, assegurant que són tan inconstitucionals com la bandera republicana. La perversió d’aquesta afirmació només la pot fer algú que no sap diferenciar entre què és democràtic i què no ho és o, encara pitjor, allò que és democràtic i allò que hi va en contra. Perquè podríem estar d’acord amb el senyor Hernando que ni la bandera franquista ni la bandera de l’extinta república d’Espanya són avui símbols constitucionals. Però passar del no ser al ser anti és saltar-se diverses regles de la gramàtica, de la semàntica, de la història i de l’ètica política. Hi ha molts estendards que no són constitucionals, però que no per això van contra la Carta Magna espanyola. La bandera de la Creu Roja, la del Club Súper 3, la del Real Madrid o l’estelada, per citar casos diversos, són ensenyes de col·lectius que no tenen implícitament res contra la Constitució. L’estelada, per exemple, representa els que volem respectar la constitució que els espanyols vulguin tenir, però que volem fer-ho des del país del costat. L’estanquera franquista, en canvi, simbolitza una ideologia contrària a un règim constitucional democràtic com per cert era el republicà de la tricolor. Esperar que un senyor del PP distingeixi entre què no és constitucional i què és anticonstitucional és demanar massa a aquells que només coneixen catecismes fora dels quals tot és confusió i confusible. (Publicat a El Punt Avui el 29 d’agost de 2013)