Escrits amb els dits

El president Mas ha deixat caure un parell de missatges per mesurar la temperatura ciutadana per mitjà de dues idees que no són estrictament noves però que estan oportunament encadenades. D’entrada, ha parlat obertament de la proclamació unilateral d’independència com a possibilitat. En segon lloc, ha llançat la pilota endavant, fins al 2016, embolicant-la amb un munt de justificacions estratègiques. Les dues propostes, tanmateix, deixen Mas deutor d’unes paraules però no li permeten controlar els terminis, perquè s’escapen de la seva capacitat d’acció. Hi ha elements externs, com ara el suport d’Esquerra. També hi ha l’agenda madrilenya, inestable com mai, constitucionalment ortodoxa com sempre i amb la propietat de l’aixeta del finançament. Tenim les eleccions europees, no les menystinguem pas com a mesurador. I finalment hi ha el poble, i dic finalment no pas perquè ocupi l’últim lloc, sinó perquè justament per ser l’actor més important de l’escena catalana val la pena deixar-lo per al final. Recordem que el president Mas l’any passat per aquestes dates plantejava el pacte fiscal com a fita de la legislatura. La Diada va atropellar els plans i un any després hem tingut eleccions i una declaració de sobirania que ens han fet avançar unes quantes caselles en el procés. Ahir, Mas va voler posar el fre fins al 2016 a un vehicle que, en realitat, des de fa un any condueix la gent que d’aquí a cinc dies farà la Via Catalana. Per cert, amb l’espanyola Abertis (això sí que és una novetat gens menyspreable) alçant barreres. Mas ha posat el termòmetre al país. Dimecres sabrem quina temperatura hi ha. (Publicat a El Punt Avui el 6 de setembre de 2013)