Escrits amb els dits

Fent un cop d’ull general als canells del personal circumdant, observo que el rellotge és un complement encara habitual per a la majoria de la gent. Un servidor fa més de quinze anys que en no duu, exactament els mateixos que tinc telèfon mòbil. Va ser descobrir que els cel·lulars també deien l’hora i deixar de constrènyer el braç amb una molesta corretja que si era metàl·lica rascava, que si era de pell o plàstic durava quatre dies i que si no rascava ni es trencava és perquè era massa cara, i ja em perdonaran els rellotgers si fa anys que no en sóc client.
El temps ha passat, i des dels temps en què a banda de fer i rebre trucades el mòbil només et deia l’hora, l’aparell ha començat a acumular tantes utilitats i funcions que progressivament ens han permès arraconar ginys en el seu moment tan revolucionaris i/o útils com el transistor, el discman, el mapa d’autobusos, les pàgines grogues, la llista del supermercat, el llibre de butxaca o la càmera de fotografiar. Gosaria dir que som en un punt que les generacions més joves desconeixen que originàriament els mòbils es van inventar més que res per poder parlar per telèfon sense necessitat de ser en un lloc fix.
Un parell de dècades més tard resulta que el futur retorna als canells i que el grapat de tecnologia que acumulem als smartphones es lligarà novament amb una corretja on originàriament miràvem el temps que fuig. Ja hi ha diverses empreses que hi treballen. Recentment han presentat els models que permetran retratar, cercar a internet, emmagatzemar documentació i altres funcions, entre altres, naturalment, indicar l’hora.
Per als que ja teniu una edat, podem dir que seran com aquells casio japonesos amb calculadora que van fer furor a finals dels setanta i als vuitanta, però a l’engròs i amb bateria en comptes de pila. I al final tindran tantes funcions que l’hora ens la diran xiulant, cantant, en prosa, en vers i en colors, i a l’entorn dels maleïts rellotgets intel·ligents emergirà tota una indústria de complements, aplicacions i marxandatge per tal que tothom pugui adaptar-se als seus gustos la fulgurant andròmina que és a punt d’emmanillar-nos el canell amb el reclam de la modernitat. Poc importa on mirem el temps com passa. Esclaus de la novetat com som, ens ha arribat l’hora d’una altra
moda. (Publicat a Presència, el 22 de setembre de 2013)