Escrits amb els dits

El Teatre Coliseum de Barcelona ofereix des de fa uns dies The hole, un espectacle de cabaret que ha generat una certa polèmica prèvia per la retirada d’alguns pòsters promocionals que han estat considerats indecorosos per a la salubritat moral d’una ciutat on molta gent ensenya el sexe sense cap vergonya per pixar a les cantonades quan la bufeta es boteix. Polèmica moral a banda, el que realment m’ha cridat l’atenció d’aquest espectacle és l’entrevista a una de les vedets principals de l’espectacle, de nom artístic Terremoto de Alcorcón. La senyora alertava, en una resposta al periodista d’El Punt Avui Jordi Bordes, del risc que Barcelona es converteixi “en una ciutat avorrida com Brussel·les”. L’entrevistada, que considera que arribar a ser com Brussel·les és negatiu, hi afegeix: “A Barcelona, com aquell qui diu, és impossible fer res. O tens una llei d’horaris, o qualsevol altra normativa.”
Tota una declaració de principis que no és pas exclusiva d’aquesta persona sinó que forma part d’una teoria força estesa que considera, en primer lloc, que les ciutats han de ser llocs divertits i, en segon lloc, que el concepte diversió és sinònim de permissivitat normativa i disbauxa.
Admeto que el meu concepte de diversió no deu coincidir amb el de la senyora Terremoto, del nom de la qual es pot deduir que és una mica més moguda que un servidor. Però haig de dir que he estat diverses vegades a Brussel·les i, més que avorrida, la qualificaria de ciutat tranquil·la, que no és exactament el mateix. No m’hi he avorrit gens, a Brussel·les, un indret on és possible disfrutar sense obligar tothom qui és a prop teu a compartir la teva manera de fruir. A més, una ciutat pot no ser divertida i ser perfectament acollidora. Una ciutat acollidora és aquella que, a més de diversió, permet treballar-hi a gust o viure-hi amb comoditat. Poden ser més sorolloses o més silencioses, més netes o més brutes, més tolerants o més intransigents, però això depèn no tant de les lleis que no deixen fer res sinó de la ciutadania que decideix dotar-se d’aquestes normes. I a Barcelona, tot i que hi ha feina per fer, està bé que les autoritats electes s’estimin més l’estil d’una plàcida capital europea que no pas l’ambient sísmic per al gaudi del qual ja hi ha The hole al Coliseum, sense necessitat de convertir tota la ciutat en un gran cabaret. (Publicat a Presència el 29 de setembre de 2013)