Escrits amb els dits

“Encara que no esperem que les condicions d’independència s’acordin abans de la votació, la claredat sobre com es decidiran els termes d’aquesta independència ajudaria els votants a entendre abans del referèndum com es resoldrien les reclamacions fetes pels partidaris d’una i altra opció. Creiem que això és important per als votants.” Això no és cap text de ciència-ficció, tot i que per al lector català pugui semblar-ho, sinó una petició de la Comissió Electoral britànica, encarregada de vetllar pel correcte funcionament del procés de referèndum a Escòcia. O sigui, que en certa manera sí que es podria considerar un text de ciència-ficció perquè, en aquesta qüestió, els catalans vivim en una altra galàxia, que es diu Estat espanyol.
Així, mentre a la Gran Bretanya continua el civilitzat procés del dret a decidir i al Parlament d’aquí el president Mas es comprometia ahir a tenir data, pregunta i proposta legal per realitzar la consulta, Mariano Rajoy reiterava a Nova York, abans d’entrar a l’aplec de l’ONU, que el cas català no és notícia perquè és un assumpte intern. Amb l’estratègia d’ignorar la realitat esperant que canviï pot semblar que Rajoy vulgui guanyar temps, quan en realitat el perd. Primer, perquè sembla improbable que des de Catalunya, per més que hi hagi algun voluntari frisós per agafar-se al clau roent de l’autonomisme maquillat, es pugui acceptar altra cosa que no sigui una consulta. I segon, a Espanya han tibat tant la corda de la intransigència que, en el fons, ningú està en condicions de cedir en res. Quan més aviat se n’adonin, més maldecaps ens estalviarem tots. (Publicat a El Punt Avui el 27 de setembre de 2013)