Escrits amb els dits

El cap de setmana passat vaig enfilar amb el cotxe cap a l’Ametlla del Vallès interessat per assistir a l’acte d’obertura de l’Any Xammar, dedicat a un dels periodistes que hauríem d’haver llegit tots els que ens dediquem a aquesta feina de veure, escoltar, i que, amb un mínim de criteri i un màxim de claredat, volem explicar allò que hem vist i escoltat. L’acte estava organitzat per l’Ajuntament vallesà i forma part d’un petit però intens programa que permetrà disminuir una mica el greuge oceànic que manté aquest país amb alguns dels seus genis, especialment amb aquells que van haver de marxar a l’exili i molt especialment els que no tenien una adscripció política que els permetés ser etiquetats per un grup o altre de salvament intel·lectual.
Eugeni Xammar (1888-1973), home de món, d’un món que tenia per pàtria Catalunya, poliglot, irònic, independent, contundent i elegant. El seu amic Josep Pla el considerava la persona més intel·ligent que havia conegut, compliment enorme tenint en compte que el murri de Palafrugell n’havia conegut molta, de gent. L’acte de dissabte passat, doncs, va posar fil a l’agulla amb la presència entre el públic d’alguns xammarians destacats, destacadíssims, com Quim Torra, ànima de tot allò que tingui flaire de periodisme català d’entreguerres en general i del savi de l’Ametlla en particular; l’editor Jaume Vallcorba o el jove historiador i periodista Joan Safont, nom a seguir i a llegir.
Hi va haver diversos parlaments, fins i tot algun d’interessant, com el del senyor Amadeu Cuito, que va conèixer personalment Xammar, del qual va fer una glossa amena. Especialment lluïda la projecció d’un documental que de moment es podrà veure al Born i confiem que aviat a la televisió nacional. Bona feina de la productora Sabem.com: repàs ben explicat de la intensa vida d’un periodista de raça, agut i profund, el corresponsal estranger més ben informat a la perillosa Alemanya nazi i que, exiliat després de la Guerra Civil, va mantenir una insubornable militància lingüística que li va impedir tornar a exercir el seu estimat ofici. Gentleman cosmopolita des de la catalanitat més radical, professional lliure i erudit, sense elitisme. Paraules del senyor Cuito: “Xammar era un home fet al carrer, i això el protegia de la pedanteria dels erudits.” Clavat. Correu cap a la llibreria, o a la biblioteca, i llegiu Xammar, benvolguts. Us farà més savis, més intel·lectualment rics i més orgullosament catalans. Què més es pot demanar a una lectura? (Publicat a Presència el 27 d’octubre 2013)