Escrits amb els dits

¿Vostè considera (en atenció a la llibertat de consideració, si ho prefereix, pot considerar-se tractat de tu, de camarada, col·lega, amic/amiga, compatriota o federalista, esculli l’opció que més li plagui); considera, doncs, en tant que ciutadà o ciutadana d’aquest país, en el benentès que estigui d’acord que el país del qual vostè és ciutadà o ciutadana, sobre el qual es formula la pregunta, clara i directa, és sense cap mena de dubte Catalunya, una regió del nord-est de la península Ibèrica actualment integrant del Regne d’Espanya com a nacionalitat històrica que va accedir a l’autonomia d’acord amb l’article 151 de la Constitució, carta magna incorruptible per molts anys a major glòria de la transició i la unió indivisible de la comuna unicitat sobirana única i unitària; tenint en compte, a més, que després de múltiples interpretacions s’ha arribat a la conclusió que cal una via per preguntar als catalans, sense perjudici que la sobirania resti en mans de la totalitat dels espanyols i no pas únicament de la part consultant de la primera part, que serà considerada la part consultant de la primera part, i, finalment, sense oblidar que de tot això no se’n derivarà cap decisió vinculant sinó merament orientativa de les polítiques que caldrà seguir en atenció a la legalitat vigent, vostè considera, doncs, que els catalans i les catalanes han de poder decidir si poden formular una pregunta que els permeti decidir en un futur quina ha de ser la qüestió a debatre en relació amb la voluntat majoritària expressada en referèndum?
1. Sí.
2. No.
3. Podria repetir la pregunta?
(Publicat a El Punt Avui el 4 de novembre de 2013)</strong>