Escrits amb els dits

No és pas cap norma escrita però sí consuetud que els diaris fem uns resums de tancament de l’any repassant què ha estat el més noticiable i quins personatges públics, per bé o per mal, han destacat especialment. En l’edició d’avui podeu llegir una quinzena de perfils d’homes i dones que han sigut d’actualitat. Alguns deuen estar satisfets i contents de la feina feta. Altres preferirien haver passat més desapercebuts perquè la causa de la seva notorietat els hauria de fer caure la cara de vergonya. Podeu determinar quin és cada cas a mesura que aneu girant plana. Hi ha una altra galeria de personatges que és més difícil d’arrenglerar, d’identificar i de valorar. És la llista dels noms que seran notícia l’any vinent. Ens en vénen uns quants al cap sense haver de rumiar-hi gaire. Alguns segurament seran repetits. Altres ja fa més d’una temporada que despunten s i, si tot va com sembla que ha d’anar, continuaran. No em feu dir noms perquè encara semblaria que tinc favoritisme cap a aquella o aquella altra persona. D’aquí a 365 dies els podreu llegir al resum que vindrà. Tanmateix, el 2014 que comença demà passat tindrà un protagonista indiscutible. No té rostre únic, ni personalitat individual. És el poble català, que es conjuga en plural i té moltes veus, tot i que últimament sembla que van força a l’uníson, almenys les que circulen pel carril de la centralitat, que és la via catalana cap a la independència. Aquest any és el nostre. Aquest i uns quants més. Però tot dependrà, en els pròxims mesos, de la capacitat de resistència col·lectiva que tinguem. Disposem lideratges sòlids, plurals i complidors. Però en els moments difícils i alhora esperançadors que s’acosten la força determinant no serà de qui estira, sinó de qui empeny. Comença el 2014, l’any dels catalans. (Publicat a El Punt Avui el 30 de desembre de 20139