Escrits amb els dits

No és gens exagerat afirmar que el senyor G.K. Chesterton (1874-1936), juntament amb Oscar Wilde i Mark Twain, forma part de la tripleta de fabricants de màximes, aforismes i frases lapidàries més important de les lletres angleses modernes, entenent la modernitat com un període d’una certa longevitat temporal i no pas com la realitat instantània amb què es defineix el terme avui dia. Chesterton va ser un gran polemista del seu temps, un grandíssim torracollons del pensament, una d’aquelles ments capaces d’estirar el coll enmig dels corrents majoritaris i sotjar el personal que l’envolta amb prou distanciament crític per ser capaç d’assenyalar tots els reis nus que desfilen en la societat gregària i alhora despullar les convencions de tota faramalla accessòria. Un outsider, un esperit lliure, un radical que, tanmateix, exerceix no pas des dels marges, de la contracultura, sinó ancorat en la més profunda ortodòxia catòlica, que no deixa de ser una posició d’un cert exotisme enmig d’anglicans. Aquesta militància religiosa pot semblar contradictori i fins i tot generar anticossos en un lector liberal. Prevencions que es desfan com un terrós de sucre només de submergir-se en l’obra d’aquest gran murri que va viure a cavall de dos segles passats però que, com tots els bons, ha deixat pàgines perfectament actuals sense necessitat de ser gaire tunejades. De Chesterton n’han quedat un fotimer d’articles de premsa, uns quants assajos memorables i una imprescindible Autobiografia, que hem pogut llegir per aquests verals bàsicament gràcies a la feina de l’editor Vallcorba, per bé que, amb poques excepcions, ho hem hagut de fer en castellà. Des de fa unes setmanes, tanmateix, disposem d’un quilo llarg de paper ordenat en 1.200 pàgines que aplega la traducció al català de tots els relats policíacs del Pare Brown, mostra excel·lent del període fundacional del gènere negre que Chesterton també va conrear i que només un pedant o algú que no ha llegit qualificaria com a obra intel·lectualment menor, de passatemps, recreativa. A Els Relats del pare Brown (RBA-La Magrana) s’hi apleguen no només un recull de narracions molt entretingudes de lladres i serenos sinó que, paral·lelament a l’amenitat, el lector pot gaudir d’algunes perles aforístiques, entre les quals destaca una de les millors definicions relacionades amb la novel·la negra: “El criminal és l’artista creatiu; el detectiu tan sols és el crític.” Seria exagerat qualificar aquest volum com la bíblia de la narrativa detectivesca, però sens dubte és de justícia incloure’l entre els llibres sagrats del gènere.